Alberto Ruiz Gallardón a TV3 29-05-2014

     Tot un personatge aquest home. A l'entrevista que l'hi va fer l'Ariadna Oltra a TV3 es va mostrar tal i com els hi agrada a la gent del seu partit, segur del que deia, de tenir la raó i de que Deu estava al seu costat. Àdhuc es va mostrar trist perquè el Senyor Mas esta enganyant al poble català prometen-li que farà coses “que no es poden fer”, tals com com preguntar-nos que volem ser quan siguem grans.

     Això no es fa. ¿Que es això de preguntar al poble?. El poble ha fer el que està escrit, que per això, un bon dia es va firmar la Constitució amb la que tothom va estar d'acord i va votar que la “unitat d'España” està garantida per l'Exercit Español. Posar l'Exercit Español davant del poble per “garantizar la adhesión inquebrantable” a la Constitució no se perquè te alguna cosa “retro” que em porta als anys de la dictadura.

     Jo sempre he entès que el sentiment de pertànyer a una pàtria surt del cor de les persones, dels seus records, dels records de la seva família, de les ganes de fer mes ric i prosper aquell lloc on es vol viure en pau i on es vol que hi visquin els seus descendents. També em sembla que la pàtria ha d'ésser un lloc que es pugui tenir al cap tot sencer, que cada racó d'aquest lloc et porti referències geogràfiques, històriques i culturals perfectament localitzades e identificables perquè et son properes i t'expliquen, dia a dia, coses sobre el teu present, passat i futur, sense necessitat gairebé de que ho llegeixis en els llibres. La pàtria, en fi, es el lloc on vivim i on voldrem que hi visquin els nostres descendents.

     El Senyor Gallardon, per els motius o interessos que ell sabrà i que molt sovint es posen en evidencia, nega la possibilitat de que un poble pugui decidir la part del mon on hi vol establir la seva pàtria, amb això ens iguala amb el poble saharahui, amb el poble palestí i d'altres pobles que, al llarg de la historia, han buscat o estan buscant el seu lloc en el mon.

     Negar aquest dret als pobles que volen afermar la seva identitat, enfrontant-los a unes forces armades per impedir-ho, només es pot qualificar d'imperialisme, encara que el Sr. Gallardon ho vulgui disfressar de “estricto cumplimiento de la legalidad vigente”.