El espectro de Pigmalión

 

EspectroPigmalionEl segon llibre d’en Manuel Labrandero, “El espectro de Pigmalión”, l’he llegit en una sola tarda, d’un sol cop. Potser no es la millor forma de llegir un llibre. El llibre del Manuel potser es mereix una segona lectura, mes reposada, en la que es pugui “degustar” el seu castellà precís, però gens pretensiós i la seva gràcia en barrejar la descripció de la realitat, amb la fabulació donant com a resultat un seguit de comptes que no pots deixar de llegir-los i, sobre tot, de sorprendre’t amb els seus finals bastant imprevisibles. Jo crec que el Manuel ha començat un excel·lent camí com escriptor. Aquesta afirmació prové d’algú com jo que no soc un gran lector de ficció però que m’he vist captivat per aquest recull de comptes, tal com em va captivar el seu anterior llibre “Con el Sol a la espalda” i que, des d’un punt de vista absolutament de “publico en general” us recomano que el llegiu i el gaudiu.