El perque de tot plegat.

Tal com deia el Sr. Mas: L'adversari es el Gobierno de España, no ens equivoquem.

Aquest adversari no només te força perquè te l'exercit al seu costat i en nom de la Constitució Espanyola - que això ho deixa bastant clar - pot fer-lo servir per promoure un estat d'excepció a Catalunya, deixant-nos sense Generalitat. A mes a mes, te el recolzament de tot el sistema capitalista europeu, amb la Merkel al davant, que veu el perill de una España que sense Catalunya introduiria uns riscos elevadissims per la Comunitat Europea.

Només en el cas de que la independència de Catalunya fos “pactada”, amb un repartiment del deute espanyol que fos equitatiu per ambdues parts, La Comunitat Europea i tots els tenidors de deute espanyol, entre ells els xinesos, podrien començar a “tenir en compte” les reivindicacions dels catalans, sense cap entusiasme.

Les manifestacions, declaracions, articles, etc. a favor d'una solució pactada -ells en diuen política- entre el Gobierno de España i el Govern, que s'han vist aquests dies a tots els mitjans de comunicació del mon occidental, no son per recolzar al Govern de Catalunya en les seves aspiracions de independència sinó per advertir al Gobierno de España que, si no resol aquest problema d'una forma pactada, tot el sistema financer d'Europa se'n pot ressentir i que, si insisteix en l'entossudiment, la prima de risc per España pot acabar pujant fins a límits inassumibles.

El millor que pot fer el Sr. Rajoy, si vol acabar amb aquest conflicte, es posar-se a dialogar, de veritat, amb els representants del Govern si no vol que “els mercats” finalment perdin la paciencia i comencin a fer-nos pagar a tots la seva “xuleria”. El diner sempre es molt poruc i els tenidors de uns paperets firmats per un espanyol encara ho son mes.