Eleccions municipals

  Sembla que la gent, en general, no hagi entès de que va això d'escollir el batlle i els regidors de la seva ciutat o el seu poble.

  En el seu sentit estricte, es tracta d'escollir aquelles persones del voltant de cadascú que, primerament, hagin tingut el valor i/o la bona fe de voler-se dedicar a la feina d'administrar els diners dels municipis, durant 4 anys, en els que deixaran els seus oficis habituals per dedicar-se a una tasca de servei al poble.

  Dit això, sembla que els programes electorals d'aquests candidats haurien d'estar dirigits a explicar als veïns quines son les prioritats de despesa, d'acord amb les necessitats que ells, i els seus partits, han detectat així com la urgència i el termini previst de l'execució de les solucions proposades per ells mateixos.

  Al mateix temps, haurien d'explicar amb quines fonts de recursos compten per pagar tota la despesa que proposen, la pressió fiscal que suposarà sobre els veïns i, en tot cas, el dèficit que hi haurà si els diners ordinaris no son suficients i com es finançarà.

  Tot aquest procés electoral, que s'exigiria a qualsevol Club, Associació, Penya o grup de persones implicades en un objectiu comú, quan arriben les eleccions a qualsevol càrrec polític, municipal, autonòmic o de l'Estat, es veu que no es necessari en absolut i veiem els candidats fent volar coloms, parlant de coses filosòfiques profundament abstractes o, en el pitjor dels casos, proposant als ciutadans que els votin perquè ells son molt millors que els pocavergonyes que els han precedit en els càrrecs.

  N'hi han que, en un excés de barroeria electoralista, arriben a prometre la implantació de serveis per cobrir necessitats -que nomes la seva perspicàcia ha descobert- sense dir ni piu sobre la forma en que es pagaran o es finançaran.

  Aquesta historia no me l'acabo d'inventar i, desgraciadament, els partits o grups d'il·luminats que ens prometen l' ”oro i el moro”, fent veure que si els votem ho tindrem tot pagat i tots els problemes sol·lucionats crec que ja els coneixem i son els que ens han deixat exemples a Sabadell, tals com: un Passeig inacabat, un tren que no va a enlloc i un munt de serveis que “¡oh quina desgracia!” s'han hagut de suprimir i/o retallar perquè quan es va arribar a l'hora de pagar algú va dir que “s'havien acabat els diners”.

  Amb tot i això, malauradament, hi haurà una pila d'ingenus que es creurà que, votant a segons qui, l'aigua es convertirà en vi i, un dia, ens caurà el manà del Cel.