Perque no fem un sondeig?

No se qui era que, l'altre dia, deia que en comptes de fer una votació per conèixer el que pensa el poble Català sobre la independència, aquesta podria substituir-se per un sondeig i argumentava que "al cap i a la fi les dues coses no deixen de tenir un caràcter consultiu, sense cap mena d'efecte polític immediat”.

Aquesta forma de pensar és, al meu parer, un exemple clar de fal·làcia, o sigui: una proposició que, encara que sembla certa, no ho és si analitzem degudament el significat de les dues paraules, votació i sondeig, que no son sinònimes.

Una votació es fonamenta en una convocatòria a tota la població, amb dret a vot, a que es manifesti sobre l'assumpte que se'ls hi planteja. En un sondeig l'assumpte en qüestió es planteja només a una mostra de la població. El segon mètode, implica uns riscos d'error sobre els resultats obtinguts que s'intenten evitar i, per no caure en el ridícul, es declaren com errors d'estimació, tot plegat no deixa de fonamentar-se en la probabilitat de que els resultats de la mostra triada reflecteixin acuradament als que es podrien obtenir de tota la població en el mateix moment.

De la fiabilitat dels sondejos en tenim mostres, tant en sentit positiu com en en negatiu (i sinó que l'hi expliquin al Senyor Mas que potser es veia amb 60 diputats a les ultimes eleccions) i la discrepància entre uns resultats i els altres depenen de una multitud de factors entre els que hi poden haver-hi àdhuc els meteorològics, ambientals, psicològics, etc. Tots ells, canviants i difícilment reproduïbles entre dos moments diferents. Es per això, perquè els dos mètodes no son equiparables i perquè es poden tenir molts dubtes sobre l'autenticitat dels sondejos (tot i no sospitant de hagin estat “manipulats”), perquè volem votar a fi de que se sàpiga sense cap mena de dubte, ni d'error estadístic, que es el que volem els catalans.