Aquarel·les del confinament
Al final, han estat 30 peces. És el que ha donat de si el confinament. La veritat és que, si no fos per les tristes conseqüències, sanitàries, morals i econòmiques que ha comportat aquesta pandèmia, aquest temps de confinament ha estat molt profitós per a mi. He pintat tot això amb una mena de fal·lera creativa, rebuscant entre les meves fotos de les caminades, triant aquelles que m’anaven bé, segons la meva actitud vital de cada dia en què començava a pintar. Cadascuna d’elles ha resultat ser un repte per a mi, per triar els colors, el dibuix, la perspectiva, la composició. Penseu que les fotos que es fan “de passada”, quan vas caminant, normalment responen a un cop d’ull que posteriorment s’ha de reinterpretar, afegint o realçant, allò que interessa posar d’evidència i treure-hi tot el caràcter i l’anima al paisatge que pintes. Espero que us agradin, o us hagin agradat, als que ja les heu vist.
Trobo que van suran els monstres del confinament; Goya ho entendria i hi estaria d’acord.
Quan vegeu que he pintat un camp de blat amb corbs volant a sobre, aviseu-me si us plau, voldrà dir que el confinament m’ha afectat molt.
Bones aquarelles. Es una bona manera de mantenir el cap seré!
Feliçitas
Gràcies per compartir-les! Són una eina humanitzadora.
Trobo que en la pintura de Sta. Maria de Bell-lloc la vegetació és coprotagonista, i encara que tot l’any deu ser-ho, en el quadre sembla guanyar la partida: deu ser perquè està fet en primavera.
Ara tindràs de fer una nova etapa que es digui: ‘aquarel·les de vida contemplativa’