Pintar aquarel.les

Pintar aquarel.les

Pintar aquarel·les, per mi, ha estat un hobby, una teràpia, un “entreteniment” i a hores d’ara s’està constituint amb gaire-be un ofici.

Pinto perquè actualment es l’única forma d’expressar la meva “creativitat”, o sigui: el resultat de l’expressió mes directe i acurada d’allò que vaig anunciar que faria quan vaig deixar de treballar “fer el que em doni la gana”.

Aquest ofici – com a qualsevol tècnica artesana, feta amb les mans – requereix diferents components físics i mentals. Físicament requereix una certa agudesa de la vista per poder captar i discernir els volums i colors, un polze que no tremoli i una certa educació en tirar línies que no facin masses ziga-zagues aleatòries. Si n’hi han, han de ser perquè tu vols que hi siguin. Mentalment requereix, sobre tot, valentia per atacar directament el paper amb el color que prèviament has triat, sense gaires opcions per rectificar. L’aquarel·la sempre te un regust de “fet tal com raja” i, els meus referents son aquells que fan taques i poques pinzellades, però jo encara no hi soc en aquesta categoria.

Tot això ha requerit molts anys d’aprenentatge. Recordo haver començat a barallar-me amb els pinzells als 12 anys, quan a casa em van comprar la primera capsa de tubs – crec que n’hi havia 24 o mes. Inicialment vaig començar a copiar quadres de forma autodidacte, sobre tot recordo haver copiat les portades de la revista Selecciones del Readers Digest, on hi publicaven quadres fantàstics. Posteriorment m’he guiat per la gent que en sap mes, sigui presencialment o mitjançant les xarxes socials. La fusió d’ambdós mètodes d’aprenentatge ha tingut com a resultat uns quadres d’estils diferents segons el tema, el moment en que les faig i l’estat d’ànim, que influeix moltíssim. A vegades el quadre et surt d’una sola tacada i, en canvi, a vegades es complica i comences a afegir capes i capes de de pintura aconseguint un bunyol. Actualment, quan el quadre es complicat, el faig per etapes, me’l miro varies vegades, amb diferents llums, i no l’acabo fins que quedo satisfet. He de dir que, no els faig mai pensant amb qui els ha de contemplar sinó que els acabo quan tinc la sensació de que allà no s’hi pot afegir res mes i que “a mi m’agrada”. He de fer constar que part dels resultats obtinguts s’han aconseguit amb la intervenció de la critica implacable de la meva dona que, per sort,  no es reprimeix ni es talla un pel en les seves observacions, compartides per mi en la majoria de les vegades. Que Deu l’hi conservi aquest esperit.

Fer una web

Fer una web

Un dels meus hobbys més extravagants és provar softwars per construir pàgines web. Quan treballava al Banc no havia tingut mai ni el temps ni l’oportunitat per aprendre’n i ha estat d’ençà que vaig plegar que, com qui diu, m’ha picat la curiositat i, de fet, ha estat com un mètode de relaxació i d’exercitació de la meva paciència.

Quan es treballa en el món de la informàtica i, més concretament, en el de la informàtica de banca, el que prima són els terminis. Acabar a la data prevista, acomplir els terminis. Allà tothom es podia equivocar. De fet els errors del negoci bancari espanyol, en general, gaire-bé que porten a la ruïna l’economia del Estado Español. Les males praxis i d’altres incompliments i errors bancaris, han estat decisius a tot el món i això ja ho hem pagat entre tots els contribuents, però incomplir terminis a la informàtica bancaria no tenia perdó. Que hi farem!

Actualment, acabada aquesta fase de la meva vida, el que no he perdut és l’ofici d’informàtic i el meu ritme de vida actual, pausat i gaire-bé mandrós, m’ha dut per l’experimentació en el món dels softwares per desenvolupar pàgines web.

He passat pel Dreamweaver (diferents versions) incloent-hi tots els plugins possibles de DMXzone, He provat el Drupal, l’Scriptcase. He après bastant d’HTML, PHP i MYSQL i ara estic entre dues eines: Una que es diu Wappler i que l’estan desenvolupant els de DMXzone, empresa que fa pluguins per Dreamwever i al final han vist la llum i han tingut la bona idea de fer una màquina de generar HTML, PHP i MYSQL que Déu n’hi do. Potser moriran d’èxit perquè a la velocitat d’una release per setmana ens tornem bojos tots els que l’estem provant. 

També he trobat un software de resultats bastant immediats i encoratjadors que es diu Wordpress. Amb aquest és el que he generat aquest blog en espera de què m’aclareixi amb el Wappler, amb el que necessito més temps i paciència.

En fi amics lectors, que estic molt distret. Si teniu aquestes mateixes inquietuds, espero els vostres comentaris

La Mola

La Mola

Aquest és un lloc privilegiat, enlairat, per damunt de la contaminació de les ciutats i pobles que l’envolten. Diuen els privilegiats que hi han anat ben d’hora, ben d’hora que, a vegades, s’hi poden veure les siluetes dels cims de la serralada nord de Mallorca. Jo no les he vist mai, però la vista sobre gran part de la nostra terra és suficient per a mi.
M’agrada anar-hi entre setmana, quan no hi ha massa gent, per gaudir de la remor del vent, el cant dels ocells i prendre el Sol en algun lloc arrecerat i quiet, contemplant embadalit el vol dels corbs com qui contempla un festival d’acrobàcia aèria. Que bons pilots que són!.

Translate »