Hipoteques i actes jurídics documentats.

L’acte de constitució d’una hipoteca és fa per la voluntat de les dues parts que intervenen en el contracte. D’una part el que rep els diners vol assegurar l’import, el termini de devolució i el tipus d’interès i l’altre part, el banc, vol fixar els mateixos aspectes i obtenir a mes a mes la garantia real, en cas de que el deutor no pugui tornar els diners.

    Donat que el contracte compromet i assegura les mateixes condicions a ambdues parts, no veig perquè els impostos i les despeses que se’n deriven nomes hagin d’anar a càrrec del qui rep els diners. Des del meu punt de vista, haurien d’anar al 50% per cadascun. Nomes la prepotència dels bancs ha fet que “sigui costum” que ho pagui el deutor (receptor dels diners).

    Si som justos, hem de veure que l’existència d’aquests contractes ha permès a la banca pignorar-los amb lo que pot rescabalar-se de la inversió feta, immediatament. Aquest procediment, cobdiciós ha estat un dels causants de la bombolla Inmobiliaria i ha facilitat l’aparició de les hipoteques “subprime” que finalment hem hagut de pagar entre tots amb diner públic (o amb deute públic, que es el mateix).

Si la justícia en aquest país fos una mica mes “justa” tindria en compte aquesta avantatge addicional per a la banca i potser podria fer decantar la balança cap a la part mes “feble” i penalitzar a qui n’obté i n’ha obtingut històricament, mes beneficis.